La Font del Sot de Dosrius. Un indret emblemàtic, de natura, esbarjo i inspiració literària / Neus Alsina Boix, Àngels Jubany i Pinós
Alsina i Boix, NeusEn:
186695 Aigua : recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme : XIIa Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Dosrius, 5 de maig de 2018. [Mataró] : Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura : Arxiu Comarcal del Maresme, 2019. p. 286-302
Bibliografia.
Tal i com el nom del municipi de Dosrius indica, els dos cursos d'aigua més rellevants són dues rieres, la de Canyamars i la del Far, que conflueixen formant la riera de Dosrius, per tant, l'aigua és un bé molt preuat i molt present al poble: rieres, pous de glaç, molins, safareigs, preses subterrànies, mines, barratges, rescloses, pous i també fonts, moltes fonts, més d'una quarantena escampades pel llarg i ample dels 40 Km2 de territori. En aquest article volem parlar de la font del Sot, la font rovellada, la font d'aigua ferru-ginosa, la més coneguda, la més popular. Situada a, aproximadament, un quilòmetre del nucli de Dosrius, abans d'arribar a la cruïlla de la carretera de Cardedeu, a mà esquerra, al costat de la Riera de Rials, en un clot obac i fred, en una esplanada plena de vegetació (plàtans, verns, alzines i joncs). Fins a mitjan del segle XX va ser un dels llocs més emblemàtics del municipi, utilitzat com a reclam turístic i d'estiueig, ja que era un lloc d'esbarjo molt freqüentat, tant per la gent de Dosrius com pels estiuejants, atès que s'hi anava a passejar, a berenar, a dinar, a fer petar la xerrada, ...Les fonts foren també un lloc d'inspiració literària per a escriptors com l'Esteve Albert, fill de Dosrius, i l'Anna Murià, que en el seu llibre El país de les fonts, ens en parla.
